Església d’una sola nau, llarga, coronada amb un absis semicircular. La coberta és de volta de canó, reforçada per tres arcs torals. El campanar de torre, molt esvelt però de dimensions reduïdes, és lleugerament posterior; presenta una finestra amb arc apuntat a cada costat. Cal destacar el fet que la nau s’eixampla progressivament, i així, la façana oest és més ampla que la de l’est. El porxo, com a Santa Magdalena de Pardines, és un afegit del segle XX. En general, l’edifici respon als models de l’arquitectura rural dels segles XI i XII.