Aviat el Passeig de la Font Nova es va fer petit pels estiuejants i van buscar un altre emplaçament per edificar les seves cases, el Passeig Maristany. El nom li ve donat pel propietari de la primera casa que s’hi va construir, el Sr. Francesc Carles Maristany, que juntament amb l’arquitecte Bernardí Martorell i el contractista Francesc Suriñach van començar a donar forma al passeig. Aquest va esdevenir el bressol d’una zona de noves construccions amb cases projectades per arquitectes com Duran i Reynals, Coderch, Mitjans i Sagnier entre d’altres. En secció transversal es desenvolupa en una part central per a vianants, herbosa, d’uns 20 metres d’ample, vorejat d’arbres, una calçada a banda i banda del passeig d’uns set metres d’ample, i voreres exteriors de quatre metres d’ample, amb una banda empedrada i arbres. Cal destacar els faigs alternats discretament de plàtans falsos i castanyers d’índies.
Durant la guerra civil es van aprofitar les cases senyorials del llarg del passeig per reclutar i instruir milicians republicans i refugiats. Una d’elles, la del banquer Garcia Nieto (la segona per l’esquerra), va ser punt de trobada del Govern de la República, ja que Juan Negrín, president del govern espanyol de la Segona República Espanyola i la seva família s’hi estaven. Durant el temps que hi va estar instal·lat es van confiscar totes les cases del passeig i s’hi allotjaven la seva guarda personal.
Una altra finca curiosa és l’anomenada Vora el Ter que es troba gairebé al final del passeig, disposa d’una petita església i un claustre traslladats des de San Esteban de Gormaz, Sòria.
Magnífic passeig, tant pels seus grandiosos arbres com per les cases d’estiueig.
