Monestir de Santa Maria de Ripoll

El Monestir de Ripoll és un dels monuments romànics més destacats de Catalunya, amb una gran rellevància històrica i artística. En destaca la portalada del segle XII, un dels millors exemples d’escultura romànica i candidata a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Juntament amb la basílica, el claustre i el centre d’interpretació us permetran gaudir d’un autèntic viatge al bressol de Catalunya.

El comte Guifré el Pelós, l’abat Oliba, els comtes Ramon Berenguer III i IV o el bisbe Josep Morgades, són personatges cabdals de la nació i l’Església catalana, íntimament relacionats amb el monestir.

El monestir de Santa Maria de Ripoll fou fundat a finals del segle IX pel comte Guifré el Pelós i la seva esposa Guinedilda amb l’objectiu de repoblar la vall de Ripoll. El monestir va prosperar ràpidament sota la protecció dels comtes i al segle X va esdevenir un centre cultural de referència a l’Europa medieval. La seva biblioteca custodiava valuosos documents de diversos orígens i temàtiques tant religioses com d’àmbits tècnics, legals i històrics. Els mateixos monjos s’ocupaven de copiar i elaborar aquests documents a l’scriptòrium del monestir, incloent-hi bíblies ricament il·lustrades. Tot i el saqueig i incendi del 1835 es van poder salvar 231 volums que es conserven a l’Arxiu de la Corona de l’Aragó.

La gran basílica, de planta basilical de cinc naus i set absis, va ser consagrada per l’abat Oliba el 1032 i és un gran exemple del romànic llombard. Ha patit diverses modificacions al llarg dels segles, degut per exemple al terratrèmol de 1428 o a destrosses degudes a conflictes bèl·lics els segles XVIII i XIX. La seva forma actual és gràcies a la reconstrucció realitzada a finals del segle XIX.

Al claustre hi ha restes arqueològiques del segle X (accessos a la sala capitular i refectori) però les galeries que veiem van ser construïdes entres els segles XII i XVI. Hi trobem doncs una varietat d’estils, des del preromànic de les primeres estances monàstics fins al gòtic de les galeries posteriors. Cal destacar la galeria nord-oest, romànica i coetània de la portalada. Als capitells, de gran qualitat, hi ha representades figures humanes i fantàstiques, animals i motius vegetals.