El segle X el Bisbe de Girona Servus Dei va consagrar una església dedicada a Sant Pere, però no va ser fins a mitjans del mateix segle que el comte Guifré II de Besalú, el va fundar com a monestir benedictí. L’abat i els monjos benedictins foren els principals organitzadors del creixement demogràfic i econòmic de Camprodon entre el segles X i XII.
Avui dia, només en podem contemplar l’església. El claustre va ser destruït l’any 1460 i al segle XVII, el monestir estava en tan mal estat que els vuit monjos i l’abat havien de residir en cases particulars. Durant el segle XX es derruïren les dependències monacals i es restaurà l’església.
L’església és del segle XII, de planta de creu llatina. Té una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, reforçada per arcs torals. Cal destacar-ne els cinc absis rectangulars, quatre dels quals es troben en el transsepte i no es diferencien des de l’exterior. El campanar, de dos pisos i alçat sobre el cimbori, dóna dinamisme al conjunt arquitectònic; el cimbori es tradueix a l’interior en una cúpula decorada amb una cornisa.
La gran senzillesa den la construcció de l’edifici i la poca decoració que hi podem trobar, l’apropen a l’ordre del Císter, en què la sobrietat és elegància. La zona més treballada és la portada de la façana principal, amb unes formes semblants a les de Santa Cecília de Molló.
Un bellíssim temple romànic construït el segle XII en substitució de la primitiva edificació del segle X.
