L’església té una sola nau, cobert amb volta de canó apuntada, i un absis semicircular més estret que la nau, característica típica d’algunes esglésies del Ripollès. Hi podem distingir els elements típics de l’arquitectura romànica llombarda: bandes llombardes, arcuacions cegues, fris de dent de serra en la portada i en el campanar i també, en menor mesura, a l’interior del temple. La resta dels murs són sobris, llisos i regulars. A cada extrem de la teulada hi ha dos campanars petits que serveixen per anunciar la missa.
Cal destacar el campanar de cinc pisos, elegant, esvelt i curt d’alçada si es contrasta amb les dimensions de l’església, tal com també passa a Sant Cristòfol de Beget. Els campanars d’aquestes dues esglésies presenten similituds artístiques. La portada, tot i no ser tan treballada, recorda la del monestir de Sant Pere de Camprodon. Presenta una composició sòbria en la decoració i elegant en la integració de l’arquitectura i l’escultura; fixem-nos en les figures d’animals monstruosos de la part superior.
El 1979 va ser declarada Monument d’Interès Historicoartístic.
