La parròquia de Sant Llorenç, independent ja el 1075, es troba a l’esquerra del Merdàs, al costat de l’església transcorre l’antic Camí Ral i Ramader Campdevànol-Gombrèn que ens permet gaudir de la natura a peu o amb bicicleta.
De la primitiva església resta sencer el campanar, ornat d’arcuacions cegues i lesenes als pisos superiors. La torre sembla que fou escapçada o potser inacabada i ha estat coberta per una teulada a doble vessant. Al primer pis hi ha una finestra d’obertura senzilla, les altres dues estan aparedades. Al segon pis hi ha quatre finestres, una cada cara de la torre, dues d’elles també aparedades. De la primitiva església romànica només en resta el campanar i part dels murs ja que l’edifici patí una greu destrucció al segle XVII. L’any 1674 fou reedificada i s’hi afegiren una capella a la cara sud, dues a la cara nord i la sagristia. La teulada es construí amb arc apuntat, es recobrí la pedra dels seus interiors amb decoracions de guix. L’absis se suprimí.
En la Guerra Civil (1936-39) es crema part de la rectoria i del temple. La teulada queda destruïda així com les parets de la cara Oest i Nord.
L’any 1990 el Bisbat de Vic donà l’església a la família Capdevila, que la rehabilita acabant el campanar amb les arcuacions llombardes i plafons del segon pis. Refan la coberta a quatre aigües, conservant els murs de pedra i reedificant les parets de les cares oest i nord, així com la teulada i el sostre de la capella sud.
