Queralbs manté l’encant dels pobles d’alta muntanya, amb els seus carrerons estrets i les seves cases de pedra amb teulades de pissarra i elements de fusta originals. El pas dels rius Freser i Núria cau amb força cap al fons de la vall, tot encerclat per alts cims com ara el Puigmal, el Balandrau o el Torreneules.
Al poble hi trobem l’Església de Sant Jaume. L’església fou consagrada al segle X i, dos segles més tard, fou reedificada coincidint amb l’augment de població produït a la zona. L’edifici, d’una sola nau, és cobert amb una volta apuntada, ja que l’anterior quedà malmesa amb el terratrèmol de 1428. Posteriorment s’hi afegí el campanar, la sagristia i s’allargà la nau; també s’amplià amb dues capelles laterals que formen un petit creuer. De la mateixa manera que Santa Cecília de Molló presenta l’absis més estret que la nau.
L’element més interessant de l’església és el porxo, format per sis arcs sostinguts per columnes de marbre blau. És un dels porxos més ben conservats que ens ha arribat. En els capitells hi podem observar figures humanes, animals i fantàstiques. Mostren una clara influència del taller escultòric del Rosselló.
L’Església de Sant Jaume de Queralbs, esmentada per primera vegada l’any 978 i reedificada al segle XII, amb un dels millors porxos amb arcs del romànic català.
