L’edifici fou construït al segle XII i posteriorment s’hi afegiren les capelles laterals i la sagristia. L’edifici presenta una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, i culminada amb un absis, descentrat respecte l’eix central. Els murs, tant a l’exterior com a l’interior, presenten diferències en el tipus de pedra utilitzada i en la decoració. La façana té una portada que malgrat ser més discreta, recorda la de Sant Cristòfol de Beget; hi podem observar quatre mènsules que indicarien la presència d’un cobert per protegir l’entrada en un temps passat. El campanar és de torre quadrada amb coberta piramidal però originalment era de cadireta. Observem també la ferramenta de la porta.
L’element més interessant de l’interior de l’església és el frontal d’altar de fusta, l’únic de la comarca que es conserva en el lloc on va ser creat. Cal destacar-ne el fons estucat, poc freqüent en els altars romànics. S’hi representa la Pantocràtor, encerclat per l’ametlla mística i els símbols dels evangelistes. Als costats hi podem veure els episodis de la vida de Sant Esteve: l’ordenació com a diaca i la lapidació, i a la dreta, el moment en què és revelat el lloc on va ser enterrat i la localització del sepulcre.
