El conjunt medieval del nucli urbà de Vallfogona del Ripollès, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qual i de forma circular, s’hi construïren les cases que encara conserven llindars i balcons centenaris. Antigament, aquest nucli estava emmurallat i el seu interior només era accessible mitjançant tres antics portals: el portal de la Muralla, el de ponent, i el de migjorn.
A la part més alta del nucli urbà hi trobem el castell, anomenat la Sala, actualment de propietat privada. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb tres pisos i una torre de set pisos d’alçada amb teulat d’una sola vessant de planta, tot ell construït de pedra de bons carreus amb murs de guix de 2 metres de base.
Molt a prop, del nucli urbà, hi trobem un punt medieval datat del segle XIV per travessar la riera de Vallfogona en el camí que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà, construït pels senyors de Milany, que en aquella època van traslladar la seva residència del castell de Milany al castell de Vallfogona.
A 200 metres del poble, en un indret anomenat dels Ferrissos, hi trobem l’Església parroquial de Sant Julià. Malgrat ser un edifici reformat al segle XVII, conserva part de la nau i la façana oest del segle XII. La portada és formada per tres arquivoltes adossades a tres arcs; arquivolta exterior té unes pinyes treballades en mig relleu.
Descobreix els secrets medievals que s’hi amaguen tot dins un entorn natural magnífic.
A l’entorn del poble, hi trobem la Tosca del Pinetar, una formació rocallosa de diverses desenes de metres de gruix que s’ha anat formant a partir de la lenta i continuada deposició del carbonat de calci dissolt a l’aigua de la font de la Tosca i que ens ha deixat un increïble salt d’aigua on la roca atrapa les restes vegetals que prenen formes de tiges i fulles.
A 200 m sobre el paratge de la Tosca hi podem trobar el Pinetar de l’Obra, un jaciment arqueològic d’una antiga teuleria o forn de producció de teules i maons. Es tracta d’una edificació de planta quadrangular amb pedra seca, disposant bàsicament de dos espais separats per la graella: la zona inferior amb el forn, i la superior, la zona de cocció, on es col·locaven els materials a coure, teules i maons. Es creu que el seu funcionament no era regular com una bovina a nivell industrial, sinó que obeïa a la necessitats de teules i maons que tenia el poble.
Santuari de la Salut
L’actual església parroquial dedicada a la Mare de Déu de la Salut, té el seu origen en un petit oratori existent el 1649, erigit prop de la font de la Salut, indret en el qual, segons la llegenda, va ser trobada la imatge de la Mare de Déu.
