El conjunt medieval del nucli urbà de Vallfogona del Ripollès, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qual i de forma circular, s’hi construïren les cases que encara conserven llindars i balcons centenaris. Antigament, aquest nucli estava emmurallat i el seu interior només era accessible mitjançant tres antics portals: el portal de la Muralla, el de ponent, i el de migjorn.
A la part més alta del nucli urbà hi trobem el castell, anomenat la Sala, actualment de propietat privada. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb tres pisos i una torre de set pisos d’alçada amb teulat d’una sola vessant de planta, tot ell construït de pedra de bons carreus amb murs de guix de 2 metres de base.
Molt a prop, del nucli urbà, hi trobem un punt medieval datat del segle XIV per travessar la riera de Vallfogona en el camí que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà, construït pels senyors de Milany, que en aquella època van traslladar la seva residència del castell de Milany al castell de Vallfogona.
A 200 metres del poble, en un indret anomenat dels Ferrissos, hi trobem l’Església parroquial de Sant Julià. Malgrat ser un edifici reformat al segle XVII, conserva part de la nau i la façana oest del segle XII. La portada és formada per tres arquivoltes adossades a tres arcs; arquivolta exterior té unes pinyes treballades en mig relleu.
Descobreix els secrets medievals que s’hi amaguen tot dins un entorn natural magnífic.
A l’entorn del poble, hi trobem la Tosca del Pinetar, una formació rocallosa de diverses desenes de metres de gruix que s’ha anat formant a partir de la lenta i continuada deposició del carbonat de calci dissolt a l’aigua de la font de la Tosca i que ens ha deixat un increïble salt d’aigua on la roca atrapa les restes vegetals que prenen formes de tiges i fulles.
A 200 m sobre el paratge de la Tosca hi podem trobar el Pinetar de l’Obra, un jaciment arqueològic d’una antiga teuleria o forn de producció de teules i maons. Es tracta d’una edificació de planta quadrangular amb pedra seca, disposant bàsicament de dos espais separats per la graella: la zona inferior amb el forn, i la superior, la zona de cocció, on es col·locaven els materials a coure, teules i maons. Es creu que el seu funcionament no era regular com una bovina a nivell industrial, sinó que obeïa a la necessitats de teules i maons que tenia el poble.
