Actualment podem contemplar la capella i les restes del castell, però a la vora, i amagades entre el subsòl i la vegetació hi ha el barri de cases, pendent d’una excavació completa.
La funció principal del castell era residencial ja que té una situació poc enlairada i sovint és anomenat casal en la documentació. En ell hi vivia la baronia Mataplana. D’aquesta família cal destacar Hug V de Mataplana, trobador i protector de trobadors com Guillem de Berguedà i Ramon Vidal de Besalú. Al segle XIV, hi residí el comte Artau de Pallars, que s’ha identificat erròniament amb la figura mitològica del comte Arnau. Tot indica que el comte Arnau no fou un personatge històric però el seu mite ha arrelat profundament en aquestes terres: d’ell es diu que no pagava les soldades als seus mossos, que tenia relacions amb monges i pactes amb el dimoni i, que fou condemnat a voltar eternament per aquestes contrades amb el seu cavall de flames.
En un principi el castell estava format per una torre circular que hauria estat enderrocada. A partir del segle XII es construeix un edifici rectangular, que anys més tard es veurà ampliat per un pati emmurallat al voltant del qual es van edificant les diverses estances. Des de la porta, podem veure al fons la torre rectangular, a l’esquerra, la quadra i les cambres i a la dreta, el forn, el pastador i el magatzem.
Davant del castell hi ha la capella, anomenada Sant Joan de Mataplana. Cal destacar-ne l’absis, més estret que la nau i que sobrepassa lleugerament la forma de semicercle a l’interior, presentant una planta de ferradura.
Datat del segle XI, va ser casal dels senyors de Mataplana, guerrers, trobadors i polítics decisius en la historia de Catalunya. També casa del terrible Comte Arnau. El conjunt patrimonial inclou l’església de Sant Joan de Mata, capella del segle XIV.
