Etapa 4 :

Núria – Ribes de Freser

El quart tram es compon essencialment de llargues baixades, però es desenvolupa en un terreny a vegades bastant accidentat fins a Queralbs; a més, presenta un seguit d’alguns falsos replans, especialment cap a la part final del recorregut.

 

Queralbs

Poble mil·lenari de la Vall de Ribes, a la confluència de les gorges de Núria i del Freser, fou durant molt de temps un territori de pastors. També ha tingut llarga tradició minera i de fargues catalanes, marcant la vida i la memòria dels habitants, així com l’entorn paisatgístic, avui protegit pel Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.

L’art romànic és, sens dubte, l’art més vinculat als orígens de la cultura catalana, i té a Queralbs un testimoni remarcable. Efectivament, a banda de les restes del castell (segles XIV o XV), l’església romànica de Sant Jaume és el patrimoni edificat principal de la població. Del segle XII, fruit de la reedificació de la primitiva església consagrada l’any 978, el monument destaca especialment pel pòrtic que cobreix el mur sud, format per sis arcs de pedra calcària que reposen sobre cinc columnes de marbre blau. Un dels millors exemplars dels porxos del romànic català més ben conservats fins avui dia.

Origen del nom: “Queralbs” deriva del celta ker (roca, penya) i del llatí alba (blanc), sabent que els terrenys calcaris abunden a la zona.

 

Fustanyà

Llogaret un xic enlairat del municipi de Queralbs, a l’esquerra del riu Freser, amunt del seu aiguabarreig amb la riera del Serrat, a la part mitjana de la vall de Ribes.

L’indret, amb poques cases i una gran masia, és la població més antiga de la rodalia, i era probablement, a l’origen, una explotació ramadera romana. Així, l’església parroquial de Sant Sadurní, ja esmentada el 819 en l’acte de consagració de la catedral d’Urgell, va pertànyer a l’abadia Sant Martí del Canigó, al Conflent, i conserva una notable ferramenta romànica. El veïnat manté també una vella tradició original, juntament amb el poble de Queralbs: pels volts de Sant Joan, s’hi celebra la benedicció del terme i les “Caritats” (distribució de panets).

Origen del nom: “Fustanyà” derivaria del nom propi llatí faustinius, i designaria una propietat agrícola de l’època romana.

 

Ribes de Freser

“Adéu, coves de Ribes, ja no en veuré mai més, fontana remeiera d’aigües vives”. Canigó, Cant XII – Jacint Verdaguer

Capital de la Vall de Ribes, un territori amb personalitat pròpia al si del Ripollès, el terme es caracteritza per la presència abundant de rius, de surgències d’aigües minerals d’alt valor i de nombroses fonts.

La vila va néixer a l’empara del Castell de Sant Pere (segles XIV i XV, amb algun parament del segle XII), situat damunt un petit turó; l’església de Santa Maria original va ser enderrocada l’any 1936 i substituïda per un temple modern. Sobretot convé recalcar que els recursos naturals sempre hi han estat font de riquesa, i que l’activitat industrial hi té una llarga tradició històrica: del segle XIX ençà fins avui dia, s’hi han pogut comptar diversos balnearis, centrals hidroelèctriques, una empresa envasadora d’aigua, i meners i fargues per al ferro, el níquel i el coure. El granòfir de Ribes, roca de color rogenc

ataronjat d’origen subvolcànic, forma sobre la vila unes agulles úniques a Catalunya. L’il·lustre dramaturg català Àngel Guimerà hi estiuejava.

Origen del nom: “Freser” pot designar en català un lloc on les truites van a pondre, però el nom original podria ser propi i germànic (fridari) o llatí (febrarius) i indicar un riu com “enfebrat”.