El tercer tram arrenca amb una pujada prou sostinguda en un terreny bastant obert fins a la portella de Mantet; continua amb una llarga travessia (baixades per comes i pujades a colls d’altitud) per terrenys i paisatges d’alta muntanya.
Vallter 2000
Estació de muntanya del municipi de Setcases, a l’esquerra de la vall de Carlat, al pla dels Hospitalets, prop del naixement del riu Ter.
Inaugurada el 1975, l’estació d’esports d’hivern Vallter 2000 ha contribuït a augmentar l’atractiu turístic de la zona i els fluxos de visitants als pobles de la vall de Camprodon. Emmarcada pels pics de la Dona, Bastiments i Gra de Fajol, disposa de 20km de pistes esquiables. Vallter és situada a proximitat de la Portella de Mantet, que sempre ha facilitat els contactes humans -familiars, de lleure, pastorals, econòmics i també de contraban- amb la vall de Mantet.
Origen del nom: “Ter”, com “Tet” i “Tec”, altres rius de la zona, ve segurament de la vella arrel indoeuropea tē, que significa “rajar”, aquí amplificat, i que retrobem en sànscrit.
Ull de Ter
“Els colomins que niuen a Roca Colom fugen a voladúries, ai!, com fan ells. Abans de gaire passen sobre Ulldeter”. Canigó, Cant VIII – Jacint Verdaguer
Ull de Ter designa les fonts del riu cabdal Ter, al circ muntanyós del mateix nom. A la zona, al costat del massís del Gra de Fajol, s’hi destaca un important refugi de muntanya.
El refugi d’Ulldeter, impulsat pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC), és el primer del Pirineu ibèric. El primer edifici, noucentista, fou inaugurat el 25 de juliol de 1909, a 500 m de l’actual, construït 50 anys més tard. El refugi vell va ser parcialment dinamitat pels franquistes perquè no s’hi aixopluguessin els maquis. Un dels símbols de l’excursionisme català, el refugi té una capacitat de 57 places i és punt de pas de diversos senders, i base de travesses cap a les valls i els espais naturals de banda i banda de la frontera estatal per l’alta ruta pirinenca.
Origen del nom: “Ter”, com “Tet” i “Tec”, altres rius de la zona, ve segurament de la vella arrel indoeuropea tē, que significa “rajar”, aquí amplificat, i que retrobem en sànscrit.
Santuari de Núria
“Oh estrella matutina de Núria i Font-Romeu!, siau vós la Regina del nostre Pirineu”. Canigó, Cant XII – Jacint Verdaguer
Lloc molt emblemàtic de la vall del mateix nom i del terme de Queralbs, situat a 2000 m d’altitud, està envoltat per un conjunt de cims que s’enfilen fins als 2800-2900 m (Puigmal, Pic de Finestrelles, Pic de Noufonts).
El santuari té l’origen en la Marededéu trobada a la zona, una de les més populars de Catalunya, considerada patrona dels pastors i invocada contra l’esterilitat femenina. El 1162, ja hi havia una capella i un hospital, que era refugi de vianants i ramaders de tota la muntanya. El gran terratrèmol del 1428, que tingué efectes a tot el Pirineu català, destruí la capella i l’hospici, que fou refet vint anys més tard, ampliat als segles XVII i XVIII, i renovat modernament. S’hi va redactar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1932.
Actualment, lloc de romiatge i d’esbarjo molt concorregut, amb una albergueria i un hotel.
De Queralbs, només s’hi pot accedir a peu o amb un transport singular, el Cremallera, que té un recorregut de 12,5 km des de Ribes de Freser.
Origen del nom: “Núria” vindria de l’ibero-basc norra, i designaria un lloc entre valls.
