HISTÒRIA DEL RIPOLLÈS

El Bressol de Catalunya

Entre l’any 826 i 827 es produí una revolta contra el poder carolingi que desorganitzà gran part de les terres que formen l’actual comarca del Ripollès. A finals del segle IX, Guifré el Pelós, comte de Barcelona, Girona, Osona, Cerdanya i Urgell es dedicà a estructurar i repoblar tot el territori que posteriorment fou anomenat la Catalunya Vella.

L’organització de les terres s’efectuà a partir del restabliment de la seu episcopal de Vic, la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i la creació de diversos castells. Amb el pas del temps es consagrarien diverses esglésies que donarien lloc als diferents pobles de la comarca.

Després de la mort de Guifré el Pelós, els diversos comtats que reunia sota el seu poder, es repartiren entre els seus fills. Les terres del Ripollès quedarien, anys després, dividides en tres comtats i bisbats diferents: la vall de Camprodon pertanyia al comtat de Besalú i al bisbat de Girona, les valls de Ribes i Toses formaven part del comtat de Cerdanya i del bisbat d’Urgell i el baix Ripollès s’integrava dins el comtat d’Osona i del bisbat de Vic.

Malgrat la divisió política i administrativa, l’estructura i els nivells de vida de les diverses classes socials de la societat eren semblants en aquestes terres. Els comtes i els monestirs es repartien la propietat dels territoris, que eren conreats per la resta de la població en unes condicions de treball dures.

Entre els segles IX i X es consagren diverses esglésies a tot el territori ripollès, que posteriorment han donat lloc, en molts casos, a les viles i veïnats actuals. A partir de l’any 1000, augmenta la qualitat de vida de la societat després d’uns anys difícils, i sorgeix un esperit renovador que es plasma en la construcció de noves esglésies i monestirs i la reforma d’aquells que ja existien. Així, molts temples que s’havien consagrat al segle X, seran renovats durant les dues centúries posteriors. Aquest conjunt d’edificis religiosos presentaven unes característiques artístiques comunes que han estat identificades com art romànic.